Plàstics tècnics
Els més usats són el polietilè (PE), el polipropilè (PP), el polibutilè (PB), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilat (PMMA), el PVC (Policlorur de vinil), el Pet, el tefló (o politetrafluoroetilè , PTFE) i el niló (un tipus de poliamida).
- Esborrar aquest producte dels meus favorits
- Afegir aquest producte als meus favorits
Plàstics técnics
Les seves propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades (historial tèrmic), generalment disminuint aquestes propietats al debilitar els enllaços. Els més usats són el polietilè (PE), el polipropilè (PP), el polibutilè (PB), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilat (PMMA), el policlorur de vinil (PVC), el politereftalato d'etilè (PET), el tefló (o politetrafluoroetilè, PTFE) i el niló (un tipus de poliamida).
Es diferencien dels termostables o termofixes (baquelita, goma vulcanitzada) en què aquests últims no fonen a l'elevar-los a altes temperatures, sinó que es cremen, essent impossible tornar-los a modelar.
Molts dels termoplàstics coneguts poden ser resultat de la suma de diversos polímers, com és el cas del vinil, que és una barreja de polietilè i polipropilè.
Quan es refreden, partint de l'estat líquid i depenent de la temperatures a la qual s'exposin durant el procés de solidificació (augment o disminució), podran formar-se estructures sòlides cristal·lines o no cristal·lines.
Aquest tipus de polímer està caracteritzat per la seva estructura, està format per cadenes d'hidrocarburs com la majoria dels polímers, on trobem en concret cadenes de tipus lineal o ramificades.
